Vagometria

Ai, la vaga general! Els corruptes i ineptes que han de fer cas d'aquest senyal no són prou demòcrates per ni tan sols plantejar-s'ho, però ja arribarà el dia, ja. Els que avui som al món hem de veure com els fatxes espanyols se'n van a les clavegueres.

Però parlem un moment del seguiment de la vaga. Els sindicats diuen que està sobre el 85%, les 'autoritats' -quina gràcia, autoritats en què? en viure de vendre fum, serà- diuen que un 17% o alguna cosa així, no tinc les xifres al davant.
Un dels dos, segurament els dos, o menteixen o no van aprovar les mates de la bàsica. En tot cas no expliquen com ho calculen, i per tant segurament el que passa és que no ho calculen.

Ah, però si no cal!, només que el seguiment sigui d'un 20%, ja està la cosa clara. Primer, perquè si sumes els serveis mínims que farien vaga, els aturats que no compten, la gent que prefereix agafar-se el dia de festa, els autònoms que protesten i tal, ens aniríem al 35% o més. I segon, perquè tot i que els politiquets ara semblen els reis de l'àlgebra i la geometria parlant de percentatges, en temps d'eleccions se'ls acaben de cop les piles de les seves calculadores solars: ciu va accedir al govern l'any 2010 amb 63 diputats, un 47% del total, aconseguits amb 1,2 milions de vots sobre un cens de 5,4 milions, és a dir, un 22% del cens; de la mateixa manera, el pp va tenir l'any 2011 10,8 milions de vots d'un cens de 35,8 milions, un 30%. I amb això ja van tenir majoria absoluta.

Per tant, o el seguiment de la vaga és tan representatiu com els parlaments o bé els parlaments ho són tan poc com el seguiment de la vaga. En tot cas, estigueu tranquils politiquets, si aquesta l'heu trobat petita, la propera serà més gran. Per si de cas aneu fent les maletes, i no oblideu deixar telèfons intel.ligents, ordinadors, targes i dietes sobre la tauleta de nit.

Introducció

Estem en l'època del màrketing. Des dels bastonets per a les orelles fins a les lleis, des de l'oferta del super fins a l'ocupació del territori, tot és objecte de compravenda i per tant els mecanismes de la mentida programada, les mitges veritats i la paraula buida s'hi troben còmodes arreu.

Aquest bloc no pretén crear opinió. Només pretén rellegir l'actualitat posant en evidència tots aquells desastres conceptuals o lingüístics que s'utilitzen per enganyar-nos i vendre'ns qualsevol cosa.

Ens és igual si la falàcia, si el cacareig prové d'un anunci de televisió o d'un polític, d'un sindicalista o d'un cooperant, d'un cartell al carrer o d'un text legal, d'un jutge o d'una associació de veïns. Qui es passi de llest sortirà retratat.

Per cert i per acabar volem aclarir que estem parlant en masculí perquè és més pràctic i perquè la complicació de les formes del gènere s'utilitza massa vegades per difuminar els continguts o per desviar l'atenció.

Bona nit.